Arribem a Cusco aviat al matí i agafem un taxi per anar a Ca els Álvarez-Pérez, que ens acullen amb els braços oberts i ens instal.lem al pis de la Nancy.
A la tarda ens hem de trobar amb en Pepe el nostre guia a Macchu Picchu. El trobem al seu piset llogat i està pintant la paret amb símbols espirituals. No ens esperàvem trobar un home de 58 anys, però és molt agradable i ens quedem xerrant tota la tarda.
Al dia següent anem a visitar el templo de los monos i el templo de la luna a les afores del Cusco. Allà ens comença a ploure i en Pepe ens porta a una coveta per protegir-nos i explicar-nos el començament de la història de la cultura Tahuantinsuyo, o sigui dels Inques (reis).
L'endemà comencem el nostre viatge a Quillabamba. Allà dormim una nit i l'endemà continuem amb transport públic i agafem un cotxe on podem seure al darrere per admirar la selva. Veiem mangos, cafè, flors precioses, lloros... Arribem a Vilcabamba en un poblet que es diu Huancacalle on farem nit. Plou molt i anem a veure el riu que baixa amb una força increïble.
L'endemà visitem les ruïnes de Vitcos. Són molt a prop però ens hi estem tot el dia per continuar escoltant el següent capítol d'història. L'espai està dividit en tres zones. La primera, un palau. Possiblement utilitzat per l'inca Manco 2, fugint dels espanyols i abans de refugiar-se definitivament dins la selva. La segona, una gran roca, enorme, tallada. Una tumba? La major part de l'àrea està encara per explorar. Podria ser que hi haguéssin habitacions sota la roca funeraria. De fet, amb molta probabilitat. La tercera zona seria un recinte cerimonial, amb una roca també molt gran. Aquest cop força vertical que podria servir de repte pels joves guerrers que l'havien d'escalar. A l'altra banda, la roca continua més àmplia i tallada com a altar o escena per cerimònies.
Tornem a l'hostal per menjar una sopa boníssima!
L'endemà continuem direcció Santa Maria i a les afores carreguem maleta a les espatlles i comencem a caminar entremig d'arbres de mango, plantacions de coca, arbres de cafè, plàtan, arbres amb un fruit que conté colorant taronja per tatuar-se, etc. Pel camí en Pepe ens presenta un ritual natiu, el "quinto", que es fa amb tres fulles de coca tan perfectes com sigui possible. Arribem al cap d'unes dues horetes a casa de l'Inti i la seva família, que sempre han viscut allà i des que en Pepe va començar a portar turistes per aquesta ruta, acullen caminants. Tot i que estavem sols perquè es veu que dónen exclusivitat als grups d'en Pepe quan hi són. Allà passem un vespre i marí fantàstics! Aprenent una mica més de la història, escoltant música nativa, etc.
L'endemà, continuem caminant. Fem una paradeta en un mirador que entra com una passarel.la a la vall sagrada, per fer deu minutets de... Meditació i respiració controlada! El lloc sembla realment fet expressament per a relaxar-se.
Després, ara ja completament oberts al que hagi de venir, ens atrevim (no hi ha cap altra opció) a travessar el riu amb tirolina :) fins a arribar a les aigües termals de Cocalmayo, on acamparem per passar la nit. La idea era poder-nos banyar fins tard i fins i tot a primera hora, però avui toca manteniment, buf.
L'endemà ens arribem fins a Santa Teresa i d'allà agafem un taxi fina a la Hidroeléctrica. D'allà comencem a caminar i ja podem observar el machu picchu des de baix!! Demà serà un gran dia. Dormim a l'hostal Mandor a prop d'on es comença a pujar a les ruïnes.
L'endemà ens llevem aviat per conençar l'ascenció al Machu Picchu. La pujada consta d'escales, escales i més escales. En total més de 1000 esglaons. A dalt, una GRAN satisfacció i moltes ganes d'entrar a veure-ho. El guia, un amic d'en Pepe, ja està preparat per guiar-nos. Ens porta per la zona agrícola, després per la zona urbana i els temples. És força més gran del que m'imaginava. Hi ha diferents teories sobre el lloc. La que defensa en Pepe és que era un dels llocs on els reis Inques rebien la seva formació (10 anys) abans de ser majors d'edat. Tot i que també es diu que el rei Inca Pachacutek, el més important dels Inques, hi passava temporades. Encara és un misteri. Machu Picchu i la gran majoria de la història, el coneixement i la cultura Tahuantinsuyo.
Nosaltres però, continuem la nostra ascenció i pugem el pic Machu Picchu, des d'on podem observar les ruïnes i el Wayna picchu amb la seva característica forma de nas de l'Inca.
Tornem a baixar i visitem una mica més les ruïnes aquest cop per veure l'"ordinador", una roca tallada amb molts secrets astrològics, i que suporta la teoria de l'espai de formació. De cop i volta, veiem un arc iris preciós. I tot seguit comença a ploure de tal manera que gairebé correm els més de 1000 esglaons avall.
Arribem xops a baix. Ens mereixem un bon dinar.
L'endemà visitem Ollantaytambo, o la ciutat Inca vivent, perquè està edificada i renovada conservant fonaments i pedres d'aquells temps.
Tornem a Cusco, i ara si, no gaire però podem passar una mica de temps amb la Marta, la Nancy, en David i els pares de la Sonia. Tots molt riallers, ara ja sabem d'on ve el somriure de la Sònia, hehe. Gracias por estos días família! La Nancy i la Marta em porten al mercat per comprar algunes coses per cuinar, i em fan provar el suc d'una fruita de la selva que té hormones femenines. Diuen que aquesta és la raó que les noies de la selva són tan guapes. No sé, només amb una porció... A veure si en trobo més pel camí ;)
Da vi ankom til Cusco, fandt vi en taxa og kørte over til Enaras familie (Enara har en gren af familien som bor i Cusco, så det var oplagt at nasse lidt på dem he he) Det vidste sig at være en rigtig sød familie og vi følte os med det samme velkommen. Vi fik os igen, som i Arequipa, indhentet lidt søvn og tog så ind til Cusco for at gå på opdagelse. Inde i Cusco fandt vi vores guide for vores trek ( Pepe) til Machu Picchu og fik arrangeret de sidste detaljer. Vi tog afsted dagen efter til en jungle by, dybt inde i den hellige dal; Quillabamba. Vi sov der og tog dagen efter videre til Huancacalle (en lille landsby). På turen, som forgik med jeep, sad vi omme på ladet, så vi kunne nyde udsigten (selv om den til tider var skræmmende. Et stykke af vejen kørte vi langs en 50-70 meter dyb afgrund) Fra Huancacalle tog vi op og så tre Inka ruiner. Vi passerede over floden som gik lige ved siden af byen og på grund af massive mængder regn om natten, var gået over sine breder flere steder og truede med at rive den gamle bro med sig. Vi kunne dog passere over en nyere bro, som var blevet bygget for et år siden. Den første ruin var et gammelt palads som en af de sidste inka konger holdte stand mod spanierne i, indtil den blev overvundet og brændt ned. Det næste var et større terresse system til dyrkning af mad og det sidste var et slags tempel. Den store sten vi klatre på på billedet, var en slags mandomsprøve for unge inka krigere.
Fra Huancacalle tog vi en bil til starten på Inka stien, i nærheden af en lille by. Fra vejen trekkede vi en halv time til vi kom til en meget lille landsby på siden af et bjerg. Vi tog et langt og lidt koldt bad i et vandfald og fandt det sted vi skulle sove. Det var hos en rigtig sød familie, hvor farfaren havde været gode venner med Che Guevara da Che boede i området i et stykke tid. Om morgenen trekkede vi videre ad Inka stien til vi om aftenen kom til nogle termiske kilder. For at komme over til stedet, skulle vi lige passere en flod og måden at komme over på var med svævebane. Det er længe siden at jeg syntes det har været så spændende at krydse en flod... Jeg og en anden kunne lige være i den vogn som kørte på stålwiren i 25 meters højde. Efter mig, kom Pepe og Enara i god behold og vi kunne forsætte. Vi tilbragte resten af aften og natten i de termiske bade og sov i telt lige ved siden af da vi endelig kom op. Fra de termiske kilder tog vi en bil til starten af de bjerge hvor Machu Picchu ligger. Den dag så vi det første glimt af ruinerne da vi trekkede langs en jernbane, på vej mod vores hostel. Dagen efter begyndte vi endelig vores tur op ad bjerget (ca 1000 trin) til indgangen til selve Machu Picchu ruinerne. Det var fantastisk endelig at være fremme og kunne gå rundt på stedet (selvom jeg ikke havde så meget tid til at tegne som jeg gerne ville have) Vi besluttede at trekke en tur op på det højeste af de to bjerge der er ved Machu Picchu, for at få det fulde overblik over stedet. Det var en helt fantastisk udsigt der oppe fra, men forp..... hvor var det hårdt at komme op (ca 1000 trin mere) Fra vores ophøjet position, kunne vi dog også se at der var et kæmpe regnvejr på vej, så vi skyndte os ned til ruinerne og ned til indgangen. Vi nåede dog at blive godt våde, da vi blev indhentet på halvvejen af regnen. Vi fik varmen igen med en god frokost, så vi havde energi til at gå tilbage til vores hostel. Fra vores hostel var planen at tage til de termiske kilder og overnatte der, men vi måtte opgive da vi og især vores ting var for våde da vi kom frem. Istedet tog vi en taxa ind til en lille by og fandt et godt tørt hostel. Om morgenen tog vi tilbage til Cusco og enden på det ecentyr. Vi tog dog en lille bonus tur ud til en lille by som hedder Pisac og gik en tur på egen hånd og så lidt flere ruiner, men alt virkede lidt småt efter vores tur i Machu Picchu.
Cusco
Inka murværk nær Måne templet
Pedres d'un mur Inca a prop del "Templo de la Luna"
Esmorzant a Quillabamba
Vores hostel i Huancacalle
El nostre hostal a Huancacalle
Og fra Quillabamba, som var i junglen, var den her by et godt stykke oppe i bjergene
En arribar a Huancacalle la diferència de temperatura és enorme comparat amb Quillabamba, a la selva.
Ruinerne nær Huancacalle
Ruïnes de Vitcos, el palau.
Una dutxa Inca.
Inka kriger prøven, bestået!
La roca del repte dels joves guerrers. Prova superada!
Un mango molt i molt vell
Vores hostel i junglen hos Che's gamle ven
A ca l'Inti i el seu avi que va conèixer personalment Ernesto Che Guevara.
L'avi, amic del Che
Inti (barnebarnet) giver mig et jungle makeover
L'Inti ens va fer un tatoo natiu, fent gala del seu art.
Det var fantastisk at kunne plukke friske mangoer på turen
Una font d'alimentació increïble i molt abundant a l'abast de la mà
El començament del camí Inca original.
La tirolina, sobre un riu brau
De termiske bade i Cocalmayo.
Els banys termals a Cocalmayo.
Vores trek langs jernbanen mod Machu Picchu
Des de la hidroelèctrica seguim les vies del tren fins a l'hostal Mandor.
Første del af opstigningen mod Machu Picchu
Pujada cap a les ruïnes.
Prøv at se billedet fra siden og se ansigtet i baggrunden
Si us fixeu bé a la carena del Wayna Picchu (nas) s'hi dibuixa una cara d'Inca.
La segona part i la més difícil, cap al cim Machu Picchu.
Però amb una vista fantàstica.
En Inka computer. På de forskellige overflader kan man aflæse forskellige tinge i forhold til solens position
Un "ordinador", per les diferents superfícies tallades es pot extreure molta informació sobre quan començar collites, quan fer algun ritual, etc. Tot a través de la posició dels astres.
Enaras familie, simpelthen så søde!
La família Alvarez :) un encant!
Vitcos
Machu Picchu
