Tupiza

Vi ankom til Tupiza den 3. og fandt et hostel. Tupiza er en lille westen by, hvor næsten alt ting drejer sig om at sende turister ud i vildmarken. De to ting man kan booke i byen er, heste ture og ture til Salar de Uyuni. 

(Som en side note: ud af de ca fire timer med bus til Tupiza, tilbragte vi ca 2 timer med at høre på en gal salgs-mands tale om hvordan man skulle holde sig sund. Efter en 1 time og 30 minutter, vidste det sig selvfølgelig at man kunne købe vidunder-produktet af ham og han fik solgt til næsten halvdelen af bussen)

Vi startede med en fem timers heste tur ud af byen og igennem nogle helt fantastiske landskabere. Det var helt tydeligt at hestene var vandt til turen, så vi kunne for det meste bare nyde turen. Nogle enkelt gange blev vi dog nød til at tage styringen, når hesten ville på eventyr. Den sidste halv time af turen kunne vi dog ride lidt hurtigere, da det var flad jordvej hjem. Jeg glemte at spørge hesten om det var trav eller gallop, men jeg vil gerne selv tro på at det gik stærkt. Dagen efter gik turen mod salt ørkenen: Salar de Uyuni. 

De Potosí a Tupiza hi han unes 6 hores en bus. Tothom ens ha aconsellat fer el Salar des d'allà. Al bus ens trobem amb una situació ben curiosa. A mig camí puja el que ens sembla és un predicador. Un home de mitjana edat, equatorià, que després d'unes frases introductòries per guanyar-se la confiança dels passatgers, comença a educar-nos en salut i estil de vida saludables. Després de 3 hores! Arriba el moment de vendre medicina natural i alternativa. La gent compra, tot i que no crec que sàpiguen el que compren, i no sembla que els hi sobri els diners tampic. Fent aquest comentari recordo que abans el predicador ha definit els turistes com a "gent estirada que es pensen que són millors". Era una de les frases introductòries amb què la majoria està d'acord i que, evidentment no ens fa sentir gaire còmodes.

Després de dinar pa, tomata, alvocat i formatge a la plaça del poble ens informem de les opcions pel nostre tour a Uyuni. 

L'endemà després d'un estofat de blat de moro, anem a buscar els cavalls amb què cavalcarem per paisatges de pel.lícula de l'oest!

Al principi nerviosos perquè és la primera vegada que muntem a cavall, al final ho vam gaudir molt, trotant i fins i tot galopant alguns segons :). Malgrat el paisatge de formacions rocoses impressionants, el cul, les ingles i els genolls ens fan tant de mal que no crec que ho tornem a fer fins d'aquí a una temporada.

Repartint els caramels per al tour al Salar de Uyuni

Os igang med at dele vores fælles indkøbte slik, før turen til Uyuni