La Paz

Despres de viatjar durant tota la nit arribem a La Paz. La Paz és una ciutat molt especial. És com un clot, tota la ciutat són pujades i baixades, la qual cosa cansa molt quan no estàs acostumat a l'alçada.
A l'estació central ens espera en Miguel, un dels responsables del taller que l'Andreas i l'Igor, un altre amic de Viborg han de donar a la capital executiva i legislativa de Bolivia.
En Miguel ens porta a conèixer L'instituto Simon I. Patiño, que compta amb una biblioteca de còmics on l'Andreas gaudeix tota la tarda. Ens porten a sopar amb en Francisco, que ens deixa el seu apartament només per nosaltres. Cal dir que tant en Miguel com en Francisco ens tracten com a reis, estan super pendents de tot. Estem molt i molt agraïts. Fins i tot ens van portar un doctor a casa quan a l'Andreas li va agafar un mal de panxa molt fort.
Durant els dies a La Paz, vam fer els tallers on jo vaig estar traduint. Tothom estava molt content, entusiasmats, va ser una experiència molt interessant, que l'Andreas vol repetir al febrer...
En Miguel ens va portar a veure el valle de la Luna i el valle de las Ánimas, que en César ja ens havia recomanat. Els dos llocs són més formacions rocoses impressionants. En Juaquin, un animador que ha assistit als tallers, ens acompanya a Tiwanaku, restes arqueològiques a dues hores de la Paz. Ens plou molt, o sigui que ens refugiem als museus, cal dir que ens van decepcionar una miqueta, l'entrada no es barata, pero la conservacio del museu esta sota mínims!
El poble tiwanaku sembla que era un poble pacific que va viure durant l'época romana, mes o menys del 200 a.C. al 800/1100 d. C. Van desaparéixer de cop i volta, potser per aniquilacio per part dels Incas, per alguna malaltia blanca (es diu que els vikings van arribar abans de Colon), o per algun desastre natural. Però encara tenien els mateixos coneixements astronòmics de les antigues civilitzacions. La porta del Sol és el lloc des d'on molt exactament surt el sol al solstici d'hivern (21 de juny). No se sap massa res de Tiwanaku, però sembla que durant la seva etapa d'expansio, Tiwanaku era una ciutat molt cosmopolita. Alguna gent ho compara amb la Guerra de les Galàxies. en el sentit que podies veure persones de tot tipus, de totes cultures i tradicions en una mateixa ciutat.
Són uns dies molt agradables amb tot de gent maca al nostre voltant, sempre sopem i mengem acompanyats ens porten a restaurants típics, a miradors, etc. Moltes gràcies a tots!

Vi tog en nat bus fra Uyuni ved en ca 8 tiden og regnede med at være i La Paz ved omkring 8-9 tiden, men som det så ofte sker i Bolivia, så kan man ikke regne med noget og især ikke tidsplaner. Ved en omkring 11 tiden, havde vi et mindre uheld, hvor vi kørte ind i en anden bus på vejen. Jeg har aldrig set folk tage et sammenstød så roligt. Jeg var den eneste der sprang op og spurgte om alle var okay. Folk kiggede bare på mig som den fjollede turist jeg er. Damen som det gik mest ud over, som fik en rude i hovedet, børstede bare glasset af sig og sov videre. Vi missede vores næste bus og blev nød til at vente i Oruro, før vi kunne komme med til La Paz.
Vi kom dog endelig til La Paz, tre timer for sent (vores anden bus brød sammen lidt uden for busstationen). Vi havde aftalt at mødes med Miguel på bus stationen, men han ventede heldigvis på os.
-Fra Danmark, før vi tog afsted, havde jeg aftalt at skulle holde to fordrag omkring animation i La Paz, for en organisation som vil starte et animations studio. Vi fik to kontakter; Miguel og Fransico, som viste sig at være to super flike gutter som vi hang en masse ud med. Vi fik også en lejlighed som vi kunne brug mens vi var i La Paz.
Vi tog direkte op til lejligheden og fik os et par timers velfortjent søvn. Om aftenen ankom en anden animator fra Viborg som skulle holde fordrag sammen med mig. Den aften følte jeg mig lidt sløj, men slog det hen som højde syge. Dagen efter om aftenen var den dog helt gal med diarre og stærke mavekramper. Det er længe siden at jeg har bidt i en hovedepude af bar smerte. Jeg fik dog set en doktor om morgen og fik udskrevet en masse piller, så jeg var hurtigt på højkant igen. Vi, Igor og jeg, fik holdt fire dages workshop og alle var meget glade for resultatet.
Efter det brugte vi en masse dage på at se La Paz og de ting der er i nærheden; Tiwanaku, Valle de las animas, Valle de la luna. Hver aften gik vi ud og spiste med Miguel og Fransisco og det var rigtig dejligt at lære dem at kende og høre en masse historier om La Paz og Bolivia fra lokale. Da vi havde været her en uge, besluttede vi os for at drage videre om Amazonas junglen og næste eventyr.

Manifestació a La Paz pel doble aguinaldo

En af mange demonstartioner i La Paz

Fent el taller d'animació

Midt i undervisningen...

Aquí amb l'inestimable ajuda de la traductora

Men min uundværlige oversætter

 Biblioteca de Comics de la Fundación Simón I. Patiño que organitzaven els tallers.

 Biblioteket som organiserede min workshop

Fent el toc amb l'Igor i en Miguel

Ude og få en drink med Igor og Miguel

Valle de las ánimas

Valle de la Luna

Preparant pastissets de Nadal a casa la Mariana i en Paqui, on també ens van cuinar pel malalt

Igang med jule forberedelse hos Paki (fransisco) og Mariana

 Tiwanaku

 

La puerta del sol a Tiwanaku

Sol porten i Tiwanaku

 El centre de la Paz. Calle Prado

Hovedegaden i La Paz. Calle Prado

Vista de la Paz de nit des de El Alto

Udsigten over La Paz fra El Alto

 Nadal en família

Jul hos Paki og Mariana med Pakis far og mor

 La nostra llar a la Paz, al barri de Sopocachi

Indgangen til den lejlighed vi lånte af Paki

 El portal

og selve lejligheden