I Sud America...: Rurrenabaque. La Selva/ Junglen

Després d'una setmana a La Paz, ens decidim a continuar el nostre viatge cap al nord. A Rurrenabaque.
Hem agafat un tur a las pampas. És un tur amb barca i veiem tortugues i ocells de tota mena. El més interessant és l'ocell del paradís que té cresta i la cara blava. A la cabanya on dormirem i tene micos caputxins, un cocodril i un caiman!
Estem amb un grup molt maco, entre ells, la Gema i en Roger una parella catalano-andalusa, amb qui decidim anar a la selva. Però abans, continuant amb el viatge a las pampas, anem a buscar anacondas, fem un viatge a la nit per veure ulls de caiman i ens banyem amb dolfins :). Ah, gairebé m'oblido del mandrós que vam veure fent de les seves al capdamunt d'un arbre immens.
Després de 3 dies a Las Pampas i una nit a Rurrenabaque, ens n'anem a la selva! El nostre guia es diu Edwin i sembla una mica sobrat però molt simpàtic.
Arribem a l'entrada del parc Madidi, un par nacional a l'oest de Rurrenabaque, o sigui a l'altra banda de las Pampas. En aquest parc encara hi viuen comunitats indígenes. El parc és molt gran. Nosaltres només tenim 3 dies i entrarem només al principi, però amb un mes pots arribar a lálto Madidi, a les muntanyes, creuant rius a peu amb les motxilles sobre el cap. Però tot i així no arribes a moltes zones del Parc que encara són verges, o a on només alguns natius han arribat.
Arribem al campament base amb l'Edwin que ens explica moltes coses de la selva. La selva et pot matar, però també et pot salvar la vida. Per un costat hi han animals slavatges, porcs senglars, serps, formigues, pumes, àguiles, taràntules, monos. La formiga gran i negra et pot deixar el cos adolorit durant 24 hores, els monos, si s'emprenyen et vindran a buscar en centenars, la formiga diable et pot matar en mitja hora si et lliguen al tronc on viuen, etc. etc. La selva té arbres i plantes tòxiques que et poden provocar fins la mort en qüestió de segons. De fet s'expliquen històries d'exploradors que no han sobreviscut. Però també hi ha la cara amable de la selva, la que et pot salvar la vida. El primer arbre medicinal que vam conèixer és el Sangre de Grado. Una passada. Un arbre amb sang a "les venes". L'Edwin va fer un tall a l'escorça i en qúestió de segons l'arbre va començar a sangrar. Els natius fan servir la sang del Grado per fer fins i tot transfusions. Un altre arbre que vam veure és un Matapalos. Una liana que literalment mata lárbre que abraça, agafan-li tota l'energia fins que mor. Els matapalos poden arribar a ser enormes! Lárbre de la goma també em va cridar molt l'atenció. Les seves arrels són de color taronja, i és tan abundant que a vegades sembla que la selva tingui tuberies taronges. Un alre arbre dóna llet, la guara és un arbust que ajuda a respirar en cas de sinositis. També hi ha la unña de gato, una liana que et dóna aigua, filtrada, boníssima. Té un color rosat a léscorça i si en fas te, ajuda als ronyons i al fetge. La cola de mono és una liana molt i molt petita que té una punta blanca i que és curativa i cicatritzant. I parlant de cicatrius, hi ha també un tipus de formiga que substitueix els punts de sutura. A més hi ha fruita, la més comuna las chontas de color taronja i molt dolces. Després de la caminata, tornem al cmpament i ens banyem al riu, on per cert pescarem una espècie derap boníssim.
Després de sopar l'Edwin ens porta a la vora del riu per fer un ritual. Fem un forat, deixem fulles de coca per la pachamama i als límits del forat i posem un cigarret encés per la pachamama, un altre pel grup i un altre per cadascú de nosaltres. Mentres posem els nostres cigarrets hem d'agraïr a la pachamama i demanar protecció pels pròxims dies. L'Edwin està molt content. El cigarret de la Pachamama mostra que li ha agradat molt la cerimònia i el que li hem dit. Anem a dormir satisfets però amb una mica de respecte a la Selva.
Es dia següent ens endinsem a la Selva per contnuar coneixent tot el que amaga. Veiem un arbre enorme, només té 50 anys però és gegant. Es veu que més endins se'n pot trobar de fins a 400 anys. Ës l'arbre de la Pachamama, allà on viu. Es veu que alguna gent l'ha vist sortir en forma de dona, segons la tradició surt cada dimarts i divendres. Veiem molts insectes curiosos, papallones gegants. També hem sentit monos i l'Edwin diu que els porcs senglars són a propñ En cas que ens trobéssim els chanchos malos, hauríem hagut de pujar a ls arbres. Arribem al segon campament, ens banyem i dinem. Després sortim a pescar piranyes o sardines per poder pescar els altres més grans. Però no tenim sort. Ni tan sols l'Andreas i l'Edwin que ho intentes durant hores. Sopem i sortim a conèixer la selva de nit. La foscor és aclaparadora i els sorolls que se senten t'envolten sense parar. L'
edwin es va perdre quan tenia 8 anys. 3 dies i 2 nits. Devia ser una experiència aterradora. Tan que diu que va patir al·lucinacions. Es veu que la selva pot jugar amb la teva ment amb truca i al·lucinacions que et poden portar fins allà d'on no en pots sortir. Aquesta nit tenim sort, la cascavell silenciosa, que es llança a les llinternes no ha sortit, sentim un gat salvatge a la llunyania i veiem una taràntula gegant, hipnotitzada amb el fum del tabac del guia.
L'endemà no podem creure que sigui l'últim dia! Tots tenim moltes més ganes de més! Però estem contents del nostre primer contacte amb la selva. Tornem al campament base i provem l'aigua de la uña de gato. Que ens va molt bé perquè se'ns ha acabat l'aigua bullida del riu que ens ha preparat en Santos i que és massa marronosa pel nostre gust. Avui havíem de veure més animals, però com fins ara, sembla que 6 persones al grup espanten a qualsevol. En Constantin, un noi que va sol amb el guia ha vist pumes, senglars, serps, taràntules i tapirs.

Vi besluttede en af dagene i La Paz at vi meget gerne ville se junglen og vi fandt ud af det var muligt fra La Paz med fly. Vi bookede til dagen efter og tog hjem og pakkede. Dagen efter tog vi i lufthavnen og fandt vores fly. Det er det mindste fly jeg nogensinde har været med! Jeg skulle gå foroverbøjet for at kunne komme ned ad midtergangen. Turen tog ca 45 min og vi landede på en smal beton stribe midt i junglen. Derfra tog vi en minibus til byen og fandt os et hostel. Vi var der i regntiden, så med jævne mellemrum, kom der et ordentligt skyld ind over byen. Vi fik os booket ind på en tre dages tur til pampasen og tre dage i junglen. Der er stor forskel på pampas og jungle, da pampas er helt eller delvist oversvømmet lav-land og junglen er dyb skov med floder.
Dag et i pampasen: Vi kørte med jeep i tre timer for at komme ud til det sted hvor vi skulle sejle fra. Undervejs gjorde vi holdt ved en lille radio station med en stor sendemast. I bedste Boliviansk stil, spurgte jeg om de ville have noget imod at jeg kravlede lidt op og så udsigten. Det havde de ikke, så jeg kravlede op så langt jeg turde og tog nogle billeder. Da vi kom til den lille havn ved floden, tog vi en langbåd i et par timer op ad floden. Undervejs så vi skildpadder og en masse forskellige fugle. Vi kom frem til vores basecamp hvor de næste par dages ture startede fra. Vi fik frokost, holdte en god lang siesta og tog ud på en aften tur for at spotte dyr.
Dag to, tog vi ud for at finde anakondaer. Vi travede lidt rundt i et stort fladt område med græs og fandt hurtigt to anakondaer. De var ikke så store som jeg havde håbet på, men to-tre meter har også ret. Efter det tog vi ud for at svømme med delfiner. Vi var ikke så heldige med at finde nogle, tilgengæld brød vores båd sammen, så vi blev nød til at drive et godt stykke tilbage, før vi kunne blive hjulpe af en anden båd. Vi fik set solnedgang over pampasen, fik os et par forfærdelige hjemmelavet drinks og gik i seng (drink opskrift: ren alkohol 96%, vand og frugtsmag (det var billiger end øl, så vi var en flok drenge der syntes at det var den bedste ide i verden(man er vel stadig kun 29)))
Den sidste dag tog vi ud for at spotte kaymans, som er en type krokodille. Vi så et par stykker, men ingen så stor som den der hang ud neden under køkkenet ved det sted vi sov. Den var vel ca to-tre meter lang og vejede ca 200-300 kg og så havde de døbt den Pepe. Den fungerede som affalds-kværn og var yderst effektiv. Om eftermiddagen tog vi tilbage til Rurrenebaque.
Dagen efter var vi klar til at tage på vores tre dages jungle trek. Vi blev hentet med båd og sejlede ca to timer fra Rurrenebaque og ind i junglen. Vi ankom til vores base camp og mødtes med vore guide og kok. Til forskel fra vores "guide" i pampasen, så vidste vores guide her næsten alt om det sted vi var. Vores guide i pampasen fungerede mere som taxa chauffør og gav nogle halvhjertet svar når vi spurgte om noget. Vi spiste frokost og tog på en fire timers tur rundt i nærheden af campen. Vi var alle meget glade for at kunne låne gummistøvler, da vi halvdelen af tiden gik rundt i mudder. Gummistøvlerne havde dog den side-effekt at jeg/vi havde de meste illelugtende sokker jeg har oplevet, men det gik lige så længe de var i støvlerne. Vi fik en masse at vide om junglen på vores tur rundt og da vi endlig kom i seng om aftenen var vi alle helt bombet. Vores camp bestod af et lille udendørs køkken og det område hvor vi sov. Vores senge bestod kun af et liggeunderlag, et mosquito net og et tæppe pr person. Jeg skulle passe meget på da jeg sov, da jeg var alt for lang til det net jeg fik, så jeg fik en masse stik i løbet af natten. Gennem hele turen i pampasen og junglen, samlede jeg på myggestik (brugt mygge spray, men jeg var åbenbart for stor en fristelse for myggene alligevel)
Dag to i junglen pakkede vi vores ting og begav os mod den næste lejer. Efter fem timers trek, kom vi frem og spiste frokost. Vi pøvede at fange fisk i den nærliggende flod, men uden held, så vores aftensmad bestod kun af pasta med en smugle sovs. Om natten tog vi ud på en to timers tur med lommelygter for at få en fornemmelse for junglen om natten. Vi så nogle forskellige dyr, men det mest imponerende var en kæmpe fugle-edderkop. Den var vel på størrelse med min hånd. Den sidste dag trekkede vi tilbage til den første lejer. Undervejse hørte vi flere historier og fandt lianer vi kunne drikke af (vi var løbet tør for rent drikkevand, så vi havde kun kogt flodvand. Samme smag og farve, bare ikke giftigt) Efter frokosten tog vi tilbage til Rurrenebaque og dagen efter tog vi et fly tilbage til La Paz. Vi var glade for at slippe for myggene, men var triste over at skulle forlade jungle. Vi fulgtes med et spansk par i jungle som besluttede sig for at tage på en fem dages tur med en flod pram gennem junglen. Vi var meget fristet til at tage med dem, men vi kunne desværre ikke ændre vores billetter, så vi måtte tage afsted. Vi har dog planer om at tage sådan en tur når vi kommer til nord Peru. Det eventyr glæder vi os til!!